viernes, 14 de noviembre de 2008

Mini curs de fotografia. Part 3: Que veiem i com fotografiem

Más d'una vegada hauràs presenciat una escena impressionant que has volgut captar amb el teu càmera. Una posada de sol per exemple. Però al veure els resultats en la pantalla t'adónes que no té gens que veure amb la realitat, que els detalls que tu apreciaves i que feien l'escena tan bonica no estan representats en la foto, en la qual només s'aprecia part del que observaves. Això passa perquè els nostres ulls funcionen de forma diferent a com ho fa una càmera de fotos.

Hi ha similituds entre l'ull i la càmera, però només en la forma de captar la llum. Ja hem vist en capítols anteriors com funciona una càmera i les seves parts. Pel que estem en condicions de dir que: l'objectiu per on entra la llum, equival en els nostres ulls a la còrnia i la pupil·la; el diafragma de la càmera es correspon amb el iris, encarregat de deixar entrar més o menys llum en l'ull; la lent de l'objectiu és al seu torn el cristal·lí de l'ull, necessari per a enfocar a diverses distàncies; i el material fotosensible, o sensor de l'ull, és la retina, on es troben les cèl·lules fotorreceptores.


En escenes amb alt contrast el nostre ull es pot adaptar fàcilment i podem apreciar les zones fosques tan nitidas com les zones il·luminades. En el cas que ens trobem, nosaltres estavem veient la posta de sol i tan la figura de Colon, com la pergola que teniem a sobre nostre la podiem veure amb tots el detalls i perfecta nitidesa. Això no ho pot fer una càmera, pel que hem d'escollir quina zona volem que surti ben il·luminada, si la més fosca o la més clara. Ja parlarem de tècniques per a aconseguir en aquestes situacions una foto on tot estigui bé il·luminat.

"




Davant els canvis de llum el nostre ull es comporta de manera excepcional, podent augmentar la seva sensibilitat de forma ràpida i precisa. Mentre que amb una càmera, la sensibilitat depèn del sensor i la ISO que estiguem fent servir. Abans era un garbull caminar canviant de pel·lícula segons la lluminositat de l'escena, però ara amb les càmeres digitals el canvi de sensibilitat del sensor es pot fer amb relativa comoditat i rapidesa.

La nostra visió és selectiva, si dirigim la nostra atenció a un objecte, ho veurem enfocat, mentre que la resta de l'escena que ho envolta no l'apreciem tan nitidamente. Centrem sempre la nostra visió en l'important, evitant així la distracció del que no ens interessa. A més, el nostre ull està enfocant constantment; allà on posem la nostra vista, veurem amb nitidesa. Però la càmera no discrimina, i capta tots els elements presents en l'escena sense diferències. Així que per a evitar fotografies carregades d'elements que distreguin, tenim la possibilitat d'enfocar una zona a la qual desitgem donar importància i deixar la resta fora de focus, perquè al mirar aquesta foto, de forma automàtica, desviem la nostra atenció a la zona més nitida. També hem de tenir en compte l'enquadrament que escollim, intentant deixar fora de quadre tot element no desitjat i que pugui competir en atenció amb allò que volem ressaltar.

"


Aquest es un exemple d'enfoc selectiu

Quan parlem sobre enquadrament i composició entendreu millor quines són les possibilitats que ens dóna la fotografia per dirigir l'atenció de l'espectador i expressar amb més exactitud el que busquem en el moment de disparar. Espero que ara com ara, us quedin clares les limitacions que tenim a l'hora de representar mitjançant la nostra càmera el món que veiem amb els nostres ulls.

2 comentarios:

lucia buenavida dijo...

Hola:
Ja trobava a faltar els teus interessants minicursos, gràcies per al teu comentari, però intento ser com una esponja aprendre de tot el que veig i de tothom que m'envolta.

Lucia Buenavida (abans hipòstila)

Félix dijo...

No sabía que tenías este blog, creo que lo voy a seguir visitando, lo encuentro muy ameno y me alegra ver blogs de compañeros mas o menos conocidos.

Un saludo
Félix (felixuco en URO)