lunes, 19 de mayo de 2008

Ordal, un petit oasis enmig de l'asfalt.

Com ja sabeu visc a Ordal, un petit poblet de 600 habitants a peu de la N-340, a 25 minuts de Barcelona i a 1/2 horeta de Tarragona. Crec que és un petit privilegi poguer tenir el paissatge de l'Alt Penedès i tenir la jungla de l'asfalt tant aprop. Cada dia que surto a fotografiar pels seus voltants, no hem deixa mai de sorprendre la varietat de colors, llum i vida que desprèn durant tot l'any. Aquest es un petit homenatge al seu entorn, l'entorn dels que hi vivim i que compartim com molts altres Penedesencs.


Camí de "La Fonteta"





Camí de Can Ravella





La Serra





Una dels centenars de barraques



Fins hi tot els insectes el disfruten


sábado, 17 de mayo de 2008

Minicurs de Fotografia. Part 2: Parts importants d'una càmera

Vaig a fer el recorregut de les parts més importants seguint el camí que segueix la llum a l'entrar en la nostra càmera, principalment una réflex:

1-Objectiu:

És el conjunt de lents o lent que s'ocupa de dirigir la llum al sensor per a aconseguir la major i més fidel quantitat d'informació de l'escena que observem. Se sol dir que un objectiu com més pesat més qualitat oferix, a causa de la quantitat i la grandària de lents que alberga; quanta més llum siguin capaç de captar millor. Això és per al cas d'objectius réflex o compactes avançades, en el cas de càmeres compactes és normal que les lents siguin d'una grandària molt petita. Els objectius poden ser més o menys lluminosos segons el seu diafragma.

2-Diafragma:

El diafragma es troba situat dintre de l'objectiu, i és un conjunt d'aspes que conformen l'orifici per on entra la llum, les quals es tanquen o s'obren per a deixar entrar major o menor quantitat de llum. Com més petit és l'orifici més profunditat de camp obtenim, és a dir, enfoquem més parts de l'escena i obtenim més nitidesa. Però de la profunditat de camp ja parlarem més endavant. Els valors del diafragma (més o menys obert) es representen amb el nombre f, i hem de tenir en compte que un nombre f 3,5 es refereix a un diafragma més obert que un f 16. Com s'aprecia en la imatge.

3-Mecanisme d'enfoc:

Ens ajuda a disposar les lents més prop o més lluny per a aconseguir millor nitidesa de l'objecte que volem enfocar. Aquest mecanisme en càmeres réflex es troba en l'objectiu i es pot controlar manualment, mentre que en una compacta funciona automàticament.
4-Obturador:


El obturador s'ocupa de controlar la quantitat de llum que arriba al sensor mitjançant una sèrie de curtines que s'obren i tanquen. Segons la velocitat d'obturació passarà més o menys llum. Com més temps passada oberta el obturador més llum entrarà, però hi ha més possibilitats d'aconseguir una imatge menys detallada. Una velocitat de 1/125 deixarà passar menys llum que una velocitat de 1/13. De la relació velocitat d'obturació-nitidesa parlarem també més endavant.

5-Visor:

És la part de la càmera que ens permet veure l'escena que anem a fotografiar. Segons el tipus de càmera pot ser diferent. Si parlem d'una réflex, el visor és una finestreta petita per la qual gràcies a una sèrie de lents i miralls col·locats estratègicament podem veure l'escena tal com la captarà el nostre sensor a través de l'objectiu. Encara que en l'actualitat s'està incorporant a la majoria de les càmeres réflex la manera liveview. Aquest consisteix que el sensor s'ocupa de captar l'escena i ens la mostra en temps real per la pantalla de la càmera. Procés que realitzen les càmeres compactes digitals.


Ara podeu veure una radiografia d'una réflex


El sensor és el panell on anirà a parar tota la llum que reculli l'objectiu. Està format per píxels sensibles a la llum, i tant la grandària del sensor com el nombre de píxels que ho formen són importants per a conèixer la resolució de les fotografies i la seva qualitat.
Informacio extreta de Xakatafoto

lunes, 12 de mayo de 2008

Minicurs de Fotografia. Part 1: La llum i la formació de les imatges

Per començar us vaig a parlar una mica dels principis bàsics de la fotografia. Aquest és un tema que pot ser molt extens, així que vaig a intentar resumir-ho per no avorrir-vos.

Sense llum no hauria hi fotografia, això ho sabem com que la necessitem per veure amb el nostre ulls, per aquest motiu la paraula fotografia te com significat “escriure amb llum”. Hem de tenir clar que la llum és la nostra principal matèria primera a l'hora de fer una fotografia.

La llum prové d'una font d'energia que pot ser natural (el sol) o artificial (un flash, una bombeta etc) i es transmet en línia recta fins a arribar als objectes. Gràcies a que la llum està formada per diverses longituds d'ona, segons la superfície on incideixin els ratjos, el nostre ull percep aquests canvis de longitud com els diferents colors. Així, quan veiem un objecte de color verd, resulta que la seva superfície reflecteix en major amidada el verd, i absorbeix el blau i vermell. Això ens dóna la clau per a entendre el comportament dels filtres en fotografia; si usem un cristall transparent blau per a filtrar la llum, aquest deixarà passar la llum blava i absorbirà els altres colors. Però dels filtres parlarem més endavant.

Ara anem a veure com gràcies a un orifici petit es pot formar una imatge, o el que és el mateix: el funcionament de l'antiga càmera fosca, els començaments de la fotografia. Suposem que tenim una caixa de sabates totalment tancada (a les fosques), i en una de les seves cares més àmplia practiquem un petit forat amb una agulla. La llum de l'exterior entra en la caixa. Si per exemple, vam col·locar un objecte davant de l'orifici, dintre de la caixa, en la cara contrària a l'orifici, es formarà una imatge invertida de l'objecte que tenim en l'exterior.

Com passa això? Sabent que la llum viatja en linia recta, els ratjos que vénen de la part superior de l'objecte seran recollits en la part inferior de la caixa de sabates. Però eclar, això és molt rudimentari, i la imatge que es forma està poc definida. Per això es va començar a fer servir lents substituint aquest arcaic orifici. Unes lents convergents (com les d'una lupa) que s'ocupen de concentrar més llum i convergir els ratjos, perquè d'aquesta forma la llum es dirigeix de forma més precisa al lloc d'incidència formant imatges més semblants a l'escena original. És exactament el que fem quan intentem enfocar una escena amb les nostres càmeres actuals, disposar les lents per a aconseguir una imatge nítida i amb suficient llum.





Ens falta l'últim element per a tenir assegudes les bases de la fotografia: el material fotosensible.
Sense aquest, l'única cosa que hem estat fent fins a ara és representar objectes o escenes. Des que es van començar a fer servir lents en la càmera fosca fins que es va inventar un material fotosensible van passar més de tres-cents anys. El material fotosensible s'ocupa de captar i fixar la imatge, i en l'actualitat ho podem diferenciar entre materials analògics (pel·lícula) i digitals (sensors).


Així, les bases de la fotografia es resumeixen en aquests quatre punts:

1- Transmissió de la llum en linia recta

2- Formació d'una imatge per un orifici

3- Convergència dels ratjos de llum per les lents

4- Materials fotosensibles
Informacio extreta de Xakatafoto