Jo... en fotografies.

Bé, per no estar fent totxets de tecniques fotografiques, us deixo un resum del meu primer any amb la meva primera réflex, una Olympus E500. Una camara amb la que he anat aprenent i disfrutant d'aquest hobby. Ara utilitzo una Olympus E-3, una maravella de la tecnologia. Espero que us agradi.

Per veure les fotos amb música, feu doble clic a l'altaveu.

Tècnica del "Panning" o "Barrido"

El "Panning" és una tècnica fotogràfica que s'utilitza per fer fotos d'objectes en moviment, de manera que l'objecte surti estàtic i el fons mogut.

La tècnica "Panning" consisteix a seguir l'objecte en moviment que volem fotografiar amb la nostra càmera, disparar la foto mentre continuem amb el moviment del mateix, i gràcies a una velocitat d'obturació lenta, aconseguir una imatge raonablement nítida del subjecte sobre un fons borrós ("barrido").
La situació ideal és dona quan puguis col·locar-te a certa distància de l'objecte i puguis fer servir un teleobjetiu. És important que el subjecte a fotografiar es desplaci el més paral·lel possible a la càmera. Quan menys paral·lel sigui aquest moviment, més dificultat tindrem per a poder aconseguir l'efecte. Per aconseguir-ho, hauríem d'utilitzar una velocitat d'obturació relativament lenta. Velocitats de/1 40 o 1/20 podrien estar bé, depenent també de la velocitat que és mogui el subjecte. No és el mateix un cotxe que és desplaci a 70 km/h que un F1 que va a més de 200km/h. En aquest segon cas podriem necessitar una mica més velocitat d'obturació per a treure el mateix efecte. Amb velocitats massa ràpides congelarem tota la situació, fons inclòs, amb el qual no aconseguirem aquesta sensació de moviment. Amb velocitats excessivament lentes, és bastant probable que tota la fotografia surti moguda, amb el qual tampoc aconseguirem el nostre objectiu. El millor per a utilitzar aquesta tècnica és tenir un monopeu. Amb ell evitarem que la càmera és desplaci en sentit vertical i solament ho farà en horitzontal, facilitant així la tasca.

Exemple:

A una velocitat d'obturació alta (1/640), el cotxe i el fons estan totalment congelats.

Parcticant el "panning". Velocitat d'obturació lenta (1/30), el cotxe surt "nítid" i el fons borros.

L'hora blava

Potser hagis escoltat parlar sobre "l'hora blava", en anglès la "magic hour" o fins i tot la "golden hour". És un dels moments més espectaculars per a realitzar fotos.

Però ja saps què és? I quan es produeix? I què fer quan te la trobes?

No creguis que fotografiar aquest moment és gaire complicat, pots aconseguir instantànies d'una espectacularitat impressionant.

L'hora blava no és més que l'hora prèvia a la sortida del sol i la prèvia a la seva posada (aquests intervals de temps són aproximats). Aquesta llum té certes particularitats. Per exemple, durant aquests períodes de temps, la llum natural és molt difusa, el que es tradueix en una alta qualitat de la il·luminació de l'escena. D'altra banda, la situació del sol respecte a l'horitzó fa que es produeixi un curiós fenomen físic, de manera que es produeixin les espectaculars albes o capvespres replets de colors càlids o molt blavosos. A més de fotografiar paissatges amb aquesta llum tan suggeridora, és altament apropiat per als paisatges urbans per un simple motiu, i és les ciutats, iluminades mitjançant la llum artificial de fanals, edificis, cartells publicitaris, etc, amb el que es barreja la llum natural amb l'artificial, podent captar cels i construccions urbanes il·luminades simultàniament, com per exemple, la fotografia que pots veure a continuació

Què és el que pots fer per fer fotografies durant l'hora blava?

Doncs hauràs de practicar i fer diverses proves, però et deixo unes bases que et poden fer servei:

1-Ús del trípode. Indispensable.

2-Hauràs de jugar amb el temps d'exposició. En funció de la llum natural que encara puguis apreciar serà més o menys llarga.

3-Hauràs de fer el mateix amb l'obertura del diafragma, jugant amb els valors d'un en funció de l'altre (major temps d'exposició implica menor obertura i viceversa).

4-Per a aconseguir que la llum dels fanals sembli una estrella (amb aspes) el que has de fer és tancar el diafragma.

5-A l'utilitzar temps d'exposició llargs, fes servir el control remot o el temporitzador de la càmera, aixi evitaras tocar-la i en conseqüència que la imatge no et surti moguda.

6-Si fotografies en RAW t'estalviaràs problemes amb el balanç de blancs.

Com últim consell, et diré que pensis amb antelació quina foto vols fer. Si coneixes bé la ubicació des d'on dispararàs millor. Pensa que encara que tindràs una bona estona per a fotografiar, l'hora blava no és infinita.

Mini_guia fotogràfica de viatges

Quan anem de viatge a tots ens agrada tenir un bon record del lloc on hem anat. Les fotografies ens ajuden al cap del temps a tenir més presents aquelles vivències que vam passar quan estàvem de vacances. Moltes vegades fotografiem a la lleugera sense pensar en que en un futur, aquella imatge ens ajudarà a reconstruir el nostre passat. Però això no està de més que quan vulguem immortalitzar alguna escena perdem 10 segons pensant en com la volem fer.

Material necessari

1- La camara (obvi, no?).
2- Dues targetes de memòria .
3- Dues bateries.
4- Carregador.
5- Un adaptador de corrent.
6- Bossa de transport.
7- Un objetiu tot terreny. En el cas de que duem una réflex l'hauríem de portar com a mínim pel que fa a distàncies focals. Jo utilitzo un Zuiko 14-54 2.8/3.5 equivalen a 24mm/104 en analògic.
8-Un trípode (inmprescindible per exposicions llargues o composar un mateix la fotografia quan vol sortir també a la foto)

PD: Se m'oblidava, un mica de paciència, sobretot per la persona/es que t'acompanya ;p

Una de les coses que fa molta gent quan va de viatge és sortir ells mateixos amb el monument o punt d'interes del indret que s'ha visitat. Està molt bé tenir una foto del tipus "jo hi he estat" però aquestes fotos trenquen moltes vegades la bellesa que contemplem insitu. No estic dient que no es facin, sinó que no es bombardegi amb aquest tipus de fotos.
Es pot composar una imatge de manera que sigui el més harmoniosa possible amb el fons que tenim i així equilibrar la instantànea.

Aquests dos exemples intenten compartir al 50% el protagonisme entre nosaltres i el lloc on estem.

En aquests altres, hem decidit que tot el protagonisme se l'emporti el paissatge.

Per altre banda, si ens agrada que les nostres fotografies no siguin les típiques de tothom, és interessant mirar una miqueta el terreny i buscar punts de vista diferents al motiu que volem fer la foto. Moltes vegades un angle inversemblant o l'ajuda d'altres elements que tinguem en el nostre entorn, ens ajudaràn a millorar la nostre imatge.

En aquesta foto de la torre de Torchello, tothom passava per sobre el pont i feia una instantànea desde allà mateix, la torre quedava completament nua en el marc de la imatge. El sol fet de sortir-se una miqueta del camí, aprofitar el pont i els arbres per composar la fotografia, la feia molt més equilibrada. Potser no és el millor exemple, ja que el pont acaba agafant més protagonisme que la torre però crec que el concepte s'entén.

Buscar un angle inversemblant ajuda a crear una imatge totalment diferent del mateix motiu.

Un contrapicat de la mateixa torre

Per acabar, és interessant que en els vostres viatges busqueu de tant en tant petits detalls (moltes vegades aquests tenen més informació que una imatge global) o fotografies que surtin de la rutina general. Aquest tipus de fotografies us ajudaràn a fer més amena l'estona que estigueu ensenyant-les als vostres amics o familiars ja que ajuden a trencar la monotonia de les imatges.

Venècia és preciosa però..... 400 fotografies de la ciutat, un la pot avorrir sense haver-la visitat mai.

Espero que us hagi servit d'ajuda.

Regles bàsiques de composició fotogràfica (Part1)

1-Centre d'interès

Cada fotografia hauria de tenir un centre d'interès. Que vols visualitzar en la foto? Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia saber de què és la foto. És el que es denomina el centre d'interès. Encara que es denomini centre, el centre d'interès no ha de ser necessàriament l'objecte que estigui en en el centre de la foto ni ser l'objecte que ocupa la major part de la imatge. És la primera regla d'una bona composició, ja que és la més important. Simplement decideix abans de disparar el motiu sobre el qual vols prendre la fotografia. Tot el que cal fer a partir d'aquí és enfocar l'element sobre el qual volem centrar l'interès.

2-Emplenar l'Enquadrament

Aquesta regla pot semblar bastant òbvia, però la veritat és que moltes vegades fallem a l'aplicar-la. Si volem contar una mica en una foto, ocupem la major part amb aquest "alguna cosa", assegurant-nos que es converteix d'aquesta manera en el centre d'atenció. A més, d'aquesta manera eliminem possibles elements que restin atenció. És una fallada massa comuna el voler treure massa coses en una única foto. AL final, el que aconseguim és que no quedi massa clar què és el que volíem ensenyar. Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no en la foto, treu-lo.

3-Elements imparells i el numero 3

Sembla existir una percepció especial dels nombres imparells en fotografia, i especialment dels grups de tres elements. Un únic element pot transmetre solitud o aïllament, amb dos elements una foto pot quedar massa bé equilibrada i estàtica, i quatre elements poden resultar massa per a distribuir. Per algun motiu que no sé explicar, a les persones ens agrada el nombre 3. En fotografia sol funcionar l'agrupació de tres elements com centre d'interès.

4-Regla dels terços

La Regla dels Terços és una de les regles més bàsiques de composició fotogràfica. Qui més i qui menys l'ha escoltat esmentar alguna vegada, encara que és possible que no tinguis clar del tot el que significa. La regla dels terços consisteix a dividir la imatge en tres terços imaginaris horitzontals i verticals. Els quatre punts d'intersecció d'aquestes línies fixen els punts adequats per a situar el punt o punts d'interès de la foto, allunyant aquest del centre de la fotografia. Aquests quatre punts d'intersecció es denominen punts forts. En cas d'existir un únic punt d'interès, és preferible situar-lo en un dels quatre punts d'intersecció en lloc d'en el centre de la imatge. En cas d'existir dos, buscarem dos d'aquests punts, si pot ser diagonals. Aquesta regla no té aplicació en tots els casos però si és bastant efectiva.

5-Regla del moviment

És una regla basica a aplicar en la composició de la fotografia, tenint aplicació en aquelles fotos dotades de moviment. Un mal enquadrament pot desmerèixer una fotografia en moviment dificil d'aconseguir. La regla del moviment és molt senzilla, i mai hem de perdre-la de vista. Per a aquelles fotos que desitgin transmetre moviment d'objectes, els elements en moviment han de "entrar" en la fotografia, és a dir, han d'estar a un dels costats de la fotografia, deixant major espai en la direcció del moviment. En el següent exemple, podem veure com el Toni Elias traça una curva i podem intuir quina serà la traçada i direcció que adoptarà.

6-llei de la mirada

Aquesta llei és identica en composicó a la del moviment. Deixarem la persona, animal etc a un costat i deixarem més espai lliure per potenciar el recurregut de la seva mirada i així fer-la més intensa.

7-Línies convergents

Un dels principals elements compositius amb el qual comptes a l'hora de fer una foto són les línies. Un tipus concret de línies són el que es denominen línies convergents. Quan estem fent fotografia de paisatges, un dels elements que més utilitzem a l'hora de compondre la nostra foto, moltes vegades sense adonar-nos, són les línies convergents. I és que les línies són un dels elements visuals més forts dels quals disposem en la naturalesa per a ajudar-nos a donar més interès a la nostra foto. I si a més contem amb diverses línies que conduïxen al mateix punt, disposarem d'una eina infalible per a conduir l'atenció de l'espectador.
Perquè entenguis el concepte de línies convergents utilitzaré un exemple en un passadis del metro. Comprovaràs com les dues linies de fluorescents i les parets tendeixen a ajuntar-se segons s'allunyen en l'horitzó, fins a perdre's en l'infinit, on s'uneixen en un punt. Realment sabem que les llums i les parets transcorren paral·leles, però l'efecte òptic que es produïx és que les línies convergeixen en un punt.

L'ús de diferents objectius en fotografia pot fer variar completament l'impacte de les línies convergents en una foto. Per experiència, l'ús de focals curtes sol ser especialment útil a l'hora d'utilitzar el recurs de la convergència de les línies. Aquest efecte és especialment notable quan ens situem entre les dues línies. El motiu és degut al fet que la percepció de la distància existent entre les línies en el punt de partida és major del que realment és quan vam utilitzar un gran angular. A l'exagerar la distància entre les línies crea un major impacte en la fotografia.

Moltes vegades el que voldràs és afegir interès a l'instant on s'uneixen les línies. Com l'ull es va a dirigir a la convergència, és un bon recurs per a situar aquí l'element central de la fotografia. Pot ser un tren que s'acosta, o una persona que es troba en un camí, ... Les línies conduiran la mirada a aquest punt inevitablement. Si a més situas el punt aplicant la regla dels terços, tens captat el centre d'atenció amb un efecte magnètic que farà que no puguis retirar la mirada d'aquest objecte.