Mini curs de fotografia. Part 3: Que veiem i com fotografiem

Más d'una vegada hauràs presenciat una escena impressionant que has volgut captar amb el teu càmera. Una posada de sol per exemple. Però al veure els resultats en la pantalla t'adónes que no té gens que veure amb la realitat, que els detalls que tu apreciaves i que feien l'escena tan bonica no estan representats en la foto, en la qual només s'aprecia part del que observaves. Això passa perquè els nostres ulls funcionen de forma diferent a com ho fa una càmera de fotos.

Hi ha similituds entre l'ull i la càmera, però només en la forma de captar la llum. Ja hem vist en capítols anteriors com funciona una càmera i les seves parts. Pel que estem en condicions de dir que: l'objectiu per on entra la llum, equival en els nostres ulls a la còrnia i la pupil·la; el diafragma de la càmera es correspon amb el iris, encarregat de deixar entrar més o menys llum en l'ull; la lent de l'objectiu és al seu torn el cristal·lí de l'ull, necessari per a enfocar a diverses distàncies; i el material fotosensible, o sensor de l'ull, és la retina, on es troben les cèl·lules fotorreceptores.


En escenes amb alt contrast el nostre ull es pot adaptar fàcilment i podem apreciar les zones fosques tan nitidas com les zones il·luminades. En el cas que ens trobem, nosaltres estavem veient la posta de sol i tan la figura de Colon, com la pergola que teniem a sobre nostre la podiem veure amb tots el detalls i perfecta nitidesa. Això no ho pot fer una càmera, pel que hem d'escollir quina zona volem que surti ben il·luminada, si la més fosca o la més clara. Ja parlarem de tècniques per a aconseguir en aquestes situacions una foto on tot estigui bé il·luminat.

"

Davant els canvis de llum el nostre ull es comporta de manera excepcional, podent augmentar la seva sensibilitat de forma ràpida i precisa. Mentre que amb una càmera, la sensibilitat depèn del sensor i la ISO que estiguem fent servir. Abans era un garbull caminar canviant de pel·lícula segons la lluminositat de l'escena, però ara amb les càmeres digitals el canvi de sensibilitat del sensor es pot fer amb relativa comoditat i rapidesa.

La nostra visió és selectiva, si dirigim la nostra atenció a un objecte, ho veurem enfocat, mentre que la resta de l'escena que ho envolta no l'apreciem tan nitidamente. Centrem sempre la nostra visió en l'important, evitant així la distracció del que no ens interessa. A més, el nostre ull està enfocant constantment; allà on posem la nostra vista, veurem amb nitidesa. Però la càmera no discrimina, i capta tots els elements presents en l'escena sense diferències. Així que per a evitar fotografies carregades d'elements que distreguin, tenim la possibilitat d'enfocar una zona a la qual desitgem donar importància i deixar la resta fora de focus, perquè al mirar aquesta foto, de forma automàtica, desviem la nostra atenció a la zona més nitida. També hem de tenir en compte l'enquadrament que escollim, intentant deixar fora de quadre tot element no desitjat i que pugui competir en atenció amb allò que volem ressaltar.

"

Aquest es un exemple d'enfoc selectiu

Quan parlem sobre enquadrament i composició entendreu millor quines són les possibilitats que ens dóna la fotografia per dirigir l'atenció de l'espectador i expressar amb més exactitud el que busquem en el moment de disparar. Espero que ara com ara, us quedin clares les limitacions que tenim a l'hora de representar mitjançant la nostra càmera el món que veiem amb els nostres ulls.

Ordal, un petit oasis enmig de l'asfalt.

Com ja sabeu visc a Ordal, un petit poblet de 600 habitants a peu de la N-340, a 25 minuts de Barcelona i a 1/2 horeta de Tarragona. Crec que és un petit privilegi poguer tenir el paissatge de l'Alt Penedès i tenir la jungla de l'asfalt tant aprop. Cada dia que surto a fotografiar pels seus voltants, no hem deixa mai de sorprendre la varietat de colors, llum i vida que desprèn durant tot l'any. Aquest es un petit homenatge al seu entorn, l'entorn dels que hi vivim i que compartim com molts altres Penedesencs.

Camí de "La Fonteta"

Camí de Can Ravella

La Serra

Una dels centenars de barraques

Fins hi tot els insectes el disfruten

Minicurs de Fotografia. Part 2: Parts importants d'una càmera

Vaig a fer el recorregut de les parts més importants seguint el camí que segueix la llum a l'entrar en la nostra càmera, principalment una réflex:

1-Objectiu:

És el conjunt de lents o lent que s'ocupa de dirigir la llum al sensor per a aconseguir la major i més fidel quantitat d'informació de l'escena que observem. Se sol dir que un objectiu com més pesat més qualitat oferix, a causa de la quantitat i la grandària de lents que alberga; quanta més llum siguin capaç de captar millor. Això és per al cas d'objectius réflex o compactes avançades, en el cas de càmeres compactes és normal que les lents siguin d'una grandària molt petita. Els objectius poden ser més o menys lluminosos segons el seu diafragma.

2-Diafragma:

El diafragma es troba situat dintre de l'objectiu, i és un conjunt d'aspes que conformen l'orifici per on entra la llum, les quals es tanquen o s'obren per a deixar entrar major o menor quantitat de llum. Com més petit és l'orifici més profunditat de camp obtenim, és a dir, enfoquem més parts de l'escena i obtenim més nitidesa. Però de la profunditat de camp ja parlarem més endavant. Els valors del diafragma (més o menys obert) es representen amb el nombre f, i hem de tenir en compte que un nombre f 3,5 es refereix a un diafragma més obert que un f 16. Com s'aprecia en la imatge.

3-Mecanisme d'enfoc:

Ens ajuda a disposar les lents més prop o més lluny per a aconseguir millor nitidesa de l'objecte que volem enfocar. Aquest mecanisme en càmeres réflex es troba en l'objectiu i es pot controlar manualment, mentre que en una compacta funciona automàticament.

4-Obturador:

El obturador s'ocupa de controlar la quantitat de llum que arriba al sensor mitjançant una sèrie de curtines que s'obren i tanquen. Segons la velocitat d'obturació passarà més o menys llum. Com més temps passada oberta el obturador més llum entrarà, però hi ha més possibilitats d'aconseguir una imatge menys detallada. Una velocitat de 1/125 deixarà passar menys llum que una velocitat de 1/13. De la relació velocitat d'obturació-nitidesa parlarem també més endavant.

5-Visor:

És la part de la càmera que ens permet veure l'escena que anem a fotografiar. Segons el tipus de càmera pot ser diferent. Si parlem d'una réflex, el visor és una finestreta petita per la qual gràcies a una sèrie de lents i miralls col·locats estratègicament podem veure l'escena tal com la captarà el nostre sensor a través de l'objectiu. Encara que en l'actualitat s'està incorporant a la majoria de les càmeres réflex la manera liveview. Aquest consisteix que el sensor s'ocupa de captar l'escena i ens la mostra en temps real per la pantalla de la càmera. Procés que realitzen les càmeres compactes digitals.

Ara podeu veure una radiografia d'una réflex

El sensor és el panell on anirà a parar tota la llum que reculli l'objectiu. Està format per píxels sensibles a la llum, i tant la grandària del sensor com el nombre de píxels que ho formen són importants per a conèixer la resolució de les fotografies i la seva qualitat.

Informacio extreta de Xakatafoto

Minicurs de Fotografia. Part 1: La llum i la formació de les imatges

Per començar us vaig a parlar una mica dels principis bàsics de la fotografia. Aquest és un tema que pot ser molt extens, així que vaig a intentar resumir-ho per no avorrir-vos.

Sense llum no hauria hi fotografia, això ho sabem com que la necessitem per veure amb el nostre ulls, per aquest motiu la paraula fotografia te com significat “escriure amb llum”. Hem de tenir clar que la llum és la nostra principal matèria primera a l'hora de fer una fotografia.

La llum prové d'una font d'energia que pot ser natural (el sol) o artificial (un flash, una bombeta etc) i es transmet en línia recta fins a arribar als objectes. Gràcies a que la llum està formada per diverses longituds d'ona, segons la superfície on incideixin els ratjos, el nostre ull percep aquests canvis de longitud com els diferents colors. Així, quan veiem un objecte de color verd, resulta que la seva superfície reflecteix en major amidada el verd, i absorbeix el blau i vermell. Això ens dóna la clau per a entendre el comportament dels filtres en fotografia; si usem un cristall transparent blau per a filtrar la llum, aquest deixarà passar la llum blava i absorbirà els altres colors. Però dels filtres parlarem més endavant.

Ara anem a veure com gràcies a un orifici petit es pot formar una imatge, o el que és el mateix: el funcionament de l'antiga càmera fosca, els començaments de la fotografia. Suposem que tenim una caixa de sabates totalment tancada (a les fosques), i en una de les seves cares més àmplia practiquem un petit forat amb una agulla. La llum de l'exterior entra en la caixa. Si per exemple, vam col·locar un objecte davant de l'orifici, dintre de la caixa, en la cara contrària a l'orifici, es formarà una imatge invertida de l'objecte que tenim en l'exterior.

Com passa això? Sabent que la llum viatja en linia recta, els ratjos que vénen de la part superior de l'objecte seran recollits en la part inferior de la caixa de sabates. Però eclar, això és molt rudimentari, i la imatge que es forma està poc definida. Per això es va començar a fer servir lents substituint aquest arcaic orifici. Unes lents convergents (com les d'una lupa) que s'ocupen de concentrar més llum i convergir els ratjos, perquè d'aquesta forma la llum es dirigeix de forma més precisa al lloc d'incidència formant imatges més semblants a l'escena original. És exactament el que fem quan intentem enfocar una escena amb les nostres càmeres actuals, disposar les lents per a aconseguir una imatge nítida i amb suficient llum.

Ens falta l'últim element per a tenir assegudes les bases de la fotografia: el material fotosensible.

Sense aquest, l'única cosa que hem estat fent fins a ara és representar objectes o escenes. Des que es van començar a fer servir lents en la càmera fosca fins que es va inventar un material fotosensible van passar més de tres-cents anys. El material fotosensible s'ocupa de captar i fixar la imatge, i en l'actualitat ho podem diferenciar entre materials analògics (pel·lícula) i digitals (sensors).

Així, les bases de la fotografia es resumeixen en aquests quatre punts:

1- Transmissió de la llum en linia recta

2- Formació d'una imatge per un orifici

3- Convergència dels ratjos de llum per les lents

4- Materials fotosensibles

Informacio extreta de Xakatafoto

Retrats. Part 2

8 petites claus per millorar els retrats

Un retrat és una fotografia d'un rostre simplement, però generalment té connotacions més profundes. El retrat fotogràfic s'entén com una imatge d'alta qualitat que a més de capturar l'aparença física d'una persona, plasma emocions, sentiments etc.
A continuació enumero diversos consells per a millorar els nostres retrats:

1.- Crear un bon ambient.

El model ha de trobar-se còmode i per a això podem mantenir una conversa desenfadada, fins i tot gastar alguna broma. El nostre objectiu ha de ser trencar el gel i que el model oblidi la càmera.

2.- Utilitzar una òptica idònia.

Com ja hem comentat en l'article anterior, una focal fixe o un teleobjectiu mig son ideals. Tenint en compte el factor de conversió de la càmera (segons grandària i proporció del sensor), el més adequat és una lent de 85 mm (1,6x), 90 mm (1,5x) i 70 mm en el cas dels sistemes quatre terços (2x).

3.- No oblidar-nos del fons.

El fons també importa. Procura localitzar fons neutres i, si és possible, desenfoca'ls. El nostre objectiu és evitar els fons confusos que treguin protagonisme al model.

4.- Maquillatge.

Ombres d'ulls, rímel en les pestanyes, maquillatge base per a evitar lluentors en la pell, lluentor de llavis... solen millorar els retrats femenins.


5.- Front si, barbeta no.

Un retrat el pots composar de moltes maneres, moltes vegades l'imatge és tallada per l'alçada del front però mai ho heu de fer per l'açada de la barbeta. feu la prova

6.- La llum.

La disposició bàsica d'il·luminació en estudi implica dues llums: una llum principal ( a l'esquerra de la càmera a uns 45º) i una llum secundària menys intensa que suavitza les ombres (a la dreta a uns 45º de la càmera).

Un esquema amb el qual s'obtenen resultats més glamurosos que amb l'esquema anterior (45º/45º) és amb un reflector amb paraigües sobre la càmera i un altre d'ajuda a a la dreta. No podem oblidar que amb la llum natural podem obtenir resultats sorprenents. La llum proporcionada pel sol al final del dia és molt apropiada.
Si no disposem d'un reflector podem utilizar una cartulina blanca, un cartró ploma blanc o podem forrar una llibreta amb paper d'alumini per que ens faci rebotar la llum que ve en sentit contrari i així minimitzar les obmbres dures.

7.- L'alçada de la càmera.

Generalment la millor altura a la qual hem d'obtenir els retrats ens la marcarà l'altura dels ulls dels nostres protagonistes. Us recomano que feu una prova: treure tres fotos, una amb la càmera a nivell dels ulls del subjecte, altra per damunt i una altra per sota. Veureu la diferència.

8.- L'enquadrament. (els 5 més classics)

Podem utilitzar els següents:

Primerisim Pla: Acostuma a ser un detall del rostre

Primer pla: El rostre ocupa la totalitat de la imatge.

Pla mig: Rostre, coll, espatlla i fins i tot una part dels braços

Pla americà: Del genoll cap amunt.

Pla general: Vista completa del model i part del seu entorn.

Retrats. Part 1

Quin objectiu és l'adequat?

Existeix tanta varietat d'objectius en el mercat que resulta fàcil perdre's a l'hora de triar el més adequat per a un ús concret, al que cal afegir que existeixen diferents distàncies focals, obertures i altres característiques que ho compliquen encara més. Per això, anem a concretar alguns consells parar triar bé una lent en funció de l'ús que li anem a donar. En aquesta ocasió anem a començar amb els més adequats per a prendre retrats.

Hi ha dos punts a tenir en compte a l'hora de prendre un retrat: que el subjecte quedi ben diferenciat del fons i que mantingui unes proporcions adequades. Per això, sempre s'ha tingut com ideal (en la fotografia tradicional) un teleobjectiu amb una distància focal d'uns 135 mm. Tenint en compte el factor de conversió de la càmera (segons grandària i proporció del sensor), el més adequat és una lent de 85 mm (1,6x), 90 mm (1,5x) i 70 mm en el cas dels sistemes quatre terços (2x). Això no significa que no puguem moure'ns en altres distàncies, depenent de la situació (interior o aire lliure) i del subjecte.

Les millors gammes de focals per a retrats oscil·len entre 90 i 135 mm. Si busquem un retrat de mig cos o cos sencer podem fer-lo correctament amb un objectiu que permeti una distància focal d'entre 50 i 70 mm. La lluminositat de l'objectiu també és molt important, si volem captar retrats aprofitant al màxim la llum natural és necessari que disposem de grans obertures de diafragma (1.8, 2.8 per exemple), que a més són ideals per a assolir un bon desenfoc del fons.

Una focal fixa és ideal, sobretot en nitidesa i qualitat de bokeh (desenfoc) . Per contra, cal tenir en compte que solen tenir un preu més elevat i que ens obliga a moure'ns per a trobar la composició i la distància adequades. Òbviament, podem saltar-nos aquest estàndard per obtindre altres resultats amb angulars, amb els quals assolirem emfatitzar algun tret o aconseguir altres efectes més creatius i originals. És cert que un objectiu angular no és el més adequat per a un retrat en la majoria de les ocasions, ja que no manté les proporcions apropiades, amb la consegüent distorsió que en els retrats es fa més pronunciada.

Fotos mogudes? Aprèn a subjectar la càmera

La foto està moguda... quina putada!... per què?. Molta gent es queixa que moltes de les fotos que fan els surten mogudes. I part d'ells fins i tot li tiren la culpa al càmera. Estàs tu entre ells?. Doncs que sàpigues que un dels motius més freqüents per les quals obtenim fotos mogudes és per no subjectar correctament la càmera. No t'ho creus? Prova a seguir aquests senzills consells i veuràs com milloren les teves fotos.


El Secret: Mantenir la càmera el més fixa possible

Les fotos surten mogudes quan es produïx moviment apreciable mentre l'obturador de la càmera està obert. Per això quan hi ha molta llum és molt difícil obtenir fotos mogudes, perquè l'obturador està obert molt poc temps (per a obtenir una exposició adequada) i el moviment ha de ser molt brusc perquè quedi registrat en la fotografia. Però quan les velocitats d'obturació han de ser més lentes (generalment, en situacions de major foscor) ja és altre cantar. És necessari mantenir la càmera el més fixa possible. Pensa que el teu cos ha d'actuar com trípode..


Comencem Pels Peus

Per a aconseguir que el teu cos estigui el més estable possible, hem de començar pels peus. Manten-los separats per a evitar el balanceig. Procura evitar la flexió dels genolls, aconseguiràs major estabilitat amb les cames totalment esteses. Si l'angle que vols prendre ho requereix, pots agenollar-te, però dóna suport el genoll en el terre, procura evitar posicions intermitges.


Busca Suports Addicionals

Per curiós que pugui semblar-te, s'aconsegueixen resultats sorprenents quan dónes suport el teu cos sobre la paret, una columna o qualsevol altre objecte estable de gran grandària. Si estàs en un espai obert no tindràs moltes opcions, però si tens alguna cosa gran i fixe a mà, no desaprofitis l'oportunitat. Mereix la pena!.


Els colzes contra el cos

Mantingues els braços el més replegats possibles. Com més estesos estiguin, major moviment. Procura donar suport els colzes contra el cos (evitaràs vaivens innecessaris). Aquest consell és especialment important en fotografia digital, ja que el monitor LCD de les càmeres fa que tinguem la tendència natural d'allunyar-la i estendre els braços.


Amb les dues mans, per favor

La miniaturització en l'electrònica de consum arriba a límits insospitats. En la fotografia digital fa possible que puguem trobar en el mercat models de càmeres tan petits i lleugers que sembla increïble. Per poc que pesi el teva càmera utilitza les dues mans per a subjectar-la. Pensa que el gest de pitjar el botó genera un moviment considerable, molt menor quan sostenim la càmera amb ambdues mans.


Tiba els músculs

Seguint les recomanacions anteriors aconseguiras col·locar la teva estructura òssia de manera adequada per a aconseguir la màxima estabilitat. És moment de posar en joc el teu sistema muscular. Evita la flacidesa. Tiba una mica els músculs, però no et passis. Es tracta d'evitar vibracions innecessàries, si estrenys massa pots provocar un lleuger tremolor, justament el que pretenem evitar.


Contingues la respiració

Quan la velocitat d'obturació és reduïda, oscil·lacions com les quals produïm al respirar poden provocar fotos mogudes. Convé contenir la respiració per a reduir els moviments al mínim. Inspira, conten i dispara. O bé, expira, conten i dispara. Prova ambdós maneres i decideix com és amb el qual més còmode et trobes.


Subjecta la càmera amb l'esquerra, controla amb la dreta

Si el teva càmera és réflex o tipus réflex, subjecta la càmera amb la mà esquerra, posa el palmell cap amunt i situa la part inferior de la càmera sobre ella, abraça amb els dits polze i índex l'objectiu. Amb la mà dreta abraça el lateral dret de la càmera, de manera que el dit índex caigui de manera natural sobre el disparador, i que el polze abraci la part posterior de la càmera, prop dels controls principals. I no oblidis enganar els colzes al cos.

Jo... en fotografies.

Bé, per no estar fent totxets de tecniques fotografiques, us deixo un resum del meu primer any amb la meva primera réflex, una Olympus E500. Una camara amb la que he anat aprenent i disfrutant d'aquest hobby. Ara utilitzo una Olympus E-3, una maravella de la tecnologia. Espero que us agradi.

Per veure les fotos amb música, feu doble clic a l'altaveu.

Tècnica del "Panning" o "Barrido"

El "Panning" és una tècnica fotogràfica que s'utilitza per fer fotos d'objectes en moviment, de manera que l'objecte surti estàtic i el fons mogut.

La tècnica "Panning" consisteix a seguir l'objecte en moviment que volem fotografiar amb la nostra càmera, disparar la foto mentre continuem amb el moviment del mateix, i gràcies a una velocitat d'obturació lenta, aconseguir una imatge raonablement nítida del subjecte sobre un fons borrós ("barrido").
La situació ideal és dona quan puguis col·locar-te a certa distància de l'objecte i puguis fer servir un teleobjetiu. És important que el subjecte a fotografiar es desplaci el més paral·lel possible a la càmera. Quan menys paral·lel sigui aquest moviment, més dificultat tindrem per a poder aconseguir l'efecte. Per aconseguir-ho, hauríem d'utilitzar una velocitat d'obturació relativament lenta. Velocitats de/1 40 o 1/20 podrien estar bé, depenent també de la velocitat que és mogui el subjecte. No és el mateix un cotxe que és desplaci a 70 km/h que un F1 que va a més de 200km/h. En aquest segon cas podriem necessitar una mica més velocitat d'obturació per a treure el mateix efecte. Amb velocitats massa ràpides congelarem tota la situació, fons inclòs, amb el qual no aconseguirem aquesta sensació de moviment. Amb velocitats excessivament lentes, és bastant probable que tota la fotografia surti moguda, amb el qual tampoc aconseguirem el nostre objectiu. El millor per a utilitzar aquesta tècnica és tenir un monopeu. Amb ell evitarem que la càmera és desplaci en sentit vertical i solament ho farà en horitzontal, facilitant així la tasca.

Exemple:

A una velocitat d'obturació alta (1/640), el cotxe i el fons estan totalment congelats.

Parcticant el "panning". Velocitat d'obturació lenta (1/30), el cotxe surt "nítid" i el fons borros.

L'hora blava

Potser hagis escoltat parlar sobre "l'hora blava", en anglès la "magic hour" o fins i tot la "golden hour". És un dels moments més espectaculars per a realitzar fotos.

Però ja saps què és? I quan es produeix? I què fer quan te la trobes?

No creguis que fotografiar aquest moment és gaire complicat, pots aconseguir instantànies d'una espectacularitat impressionant.

L'hora blava no és més que l'hora prèvia a la sortida del sol i la prèvia a la seva posada (aquests intervals de temps són aproximats). Aquesta llum té certes particularitats. Per exemple, durant aquests períodes de temps, la llum natural és molt difusa, el que es tradueix en una alta qualitat de la il·luminació de l'escena. D'altra banda, la situació del sol respecte a l'horitzó fa que es produeixi un curiós fenomen físic, de manera que es produeixin les espectaculars albes o capvespres replets de colors càlids o molt blavosos. A més de fotografiar paissatges amb aquesta llum tan suggeridora, és altament apropiat per als paisatges urbans per un simple motiu, i és les ciutats, iluminades mitjançant la llum artificial de fanals, edificis, cartells publicitaris, etc, amb el que es barreja la llum natural amb l'artificial, podent captar cels i construccions urbanes il·luminades simultàniament, com per exemple, la fotografia que pots veure a continuació

Què és el que pots fer per fer fotografies durant l'hora blava?

Doncs hauràs de practicar i fer diverses proves, però et deixo unes bases que et poden fer servei:

1-Ús del trípode. Indispensable.

2-Hauràs de jugar amb el temps d'exposició. En funció de la llum natural que encara puguis apreciar serà més o menys llarga.

3-Hauràs de fer el mateix amb l'obertura del diafragma, jugant amb els valors d'un en funció de l'altre (major temps d'exposició implica menor obertura i viceversa).

4-Per a aconseguir que la llum dels fanals sembli una estrella (amb aspes) el que has de fer és tancar el diafragma.

5-A l'utilitzar temps d'exposició llargs, fes servir el control remot o el temporitzador de la càmera, aixi evitaras tocar-la i en conseqüència que la imatge no et surti moguda.

6-Si fotografies en RAW t'estalviaràs problemes amb el balanç de blancs.

Com últim consell, et diré que pensis amb antelació quina foto vols fer. Si coneixes bé la ubicació des d'on dispararàs millor. Pensa que encara que tindràs una bona estona per a fotografiar, l'hora blava no és infinita.

Mini_guia fotogràfica de viatges

Quan anem de viatge a tots ens agrada tenir un bon record del lloc on hem anat. Les fotografies ens ajuden al cap del temps a tenir més presents aquelles vivències que vam passar quan estàvem de vacances. Moltes vegades fotografiem a la lleugera sense pensar en que en un futur, aquella imatge ens ajudarà a reconstruir el nostre passat. Però això no està de més que quan vulguem immortalitzar alguna escena perdem 10 segons pensant en com la volem fer.

Material necessari

1- La camara (obvi, no?).
2- Dues targetes de memòria .
3- Dues bateries.
4- Carregador.
5- Un adaptador de corrent.
6- Bossa de transport.
7- Un objetiu tot terreny. En el cas de que duem una réflex l'hauríem de portar com a mínim pel que fa a distàncies focals. Jo utilitzo un Zuiko 14-54 2.8/3.5 equivalen a 24mm/104 en analògic.
8-Un trípode (inmprescindible per exposicions llargues o composar un mateix la fotografia quan vol sortir també a la foto)

PD: Se m'oblidava, un mica de paciència, sobretot per la persona/es que t'acompanya ;p

Una de les coses que fa molta gent quan va de viatge és sortir ells mateixos amb el monument o punt d'interes del indret que s'ha visitat. Està molt bé tenir una foto del tipus "jo hi he estat" però aquestes fotos trenquen moltes vegades la bellesa que contemplem insitu. No estic dient que no es facin, sinó que no es bombardegi amb aquest tipus de fotos.
Es pot composar una imatge de manera que sigui el més harmoniosa possible amb el fons que tenim i així equilibrar la instantànea.

Aquests dos exemples intenten compartir al 50% el protagonisme entre nosaltres i el lloc on estem.

En aquests altres, hem decidit que tot el protagonisme se l'emporti el paissatge.

Per altre banda, si ens agrada que les nostres fotografies no siguin les típiques de tothom, és interessant mirar una miqueta el terreny i buscar punts de vista diferents al motiu que volem fer la foto. Moltes vegades un angle inversemblant o l'ajuda d'altres elements que tinguem en el nostre entorn, ens ajudaràn a millorar la nostre imatge.

En aquesta foto de la torre de Torchello, tothom passava per sobre el pont i feia una instantànea desde allà mateix, la torre quedava completament nua en el marc de la imatge. El sol fet de sortir-se una miqueta del camí, aprofitar el pont i els arbres per composar la fotografia, la feia molt més equilibrada. Potser no és el millor exemple, ja que el pont acaba agafant més protagonisme que la torre però crec que el concepte s'entén.

Buscar un angle inversemblant ajuda a crear una imatge totalment diferent del mateix motiu.

Un contrapicat de la mateixa torre

Per acabar, és interessant que en els vostres viatges busqueu de tant en tant petits detalls (moltes vegades aquests tenen més informació que una imatge global) o fotografies que surtin de la rutina general. Aquest tipus de fotografies us ajudaràn a fer més amena l'estona que estigueu ensenyant-les als vostres amics o familiars ja que ajuden a trencar la monotonia de les imatges.

Venècia és preciosa però..... 400 fotografies de la ciutat, un la pot avorrir sense haver-la visitat mai.

Espero que us hagi servit d'ajuda.

Regles bàsiques de composició fotogràfica (Part1)

1-Centre d'interès

Cada fotografia hauria de tenir un centre d'interès. Que vols visualitzar en la foto? Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia saber de què és la foto. És el que es denomina el centre d'interès. Encara que es denomini centre, el centre d'interès no ha de ser necessàriament l'objecte que estigui en en el centre de la foto ni ser l'objecte que ocupa la major part de la imatge. És la primera regla d'una bona composició, ja que és la més important. Simplement decideix abans de disparar el motiu sobre el qual vols prendre la fotografia. Tot el que cal fer a partir d'aquí és enfocar l'element sobre el qual volem centrar l'interès.

2-Emplenar l'Enquadrament

Aquesta regla pot semblar bastant òbvia, però la veritat és que moltes vegades fallem a l'aplicar-la. Si volem contar una mica en una foto, ocupem la major part amb aquest "alguna cosa", assegurant-nos que es converteix d'aquesta manera en el centre d'atenció. A més, d'aquesta manera eliminem possibles elements que restin atenció. És una fallada massa comuna el voler treure massa coses en una única foto. AL final, el que aconseguim és que no quedi massa clar què és el que volíem ensenyar. Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no en la foto, treu-lo.

3-Elements imparells i el numero 3

Sembla existir una percepció especial dels nombres imparells en fotografia, i especialment dels grups de tres elements. Un únic element pot transmetre solitud o aïllament, amb dos elements una foto pot quedar massa bé equilibrada i estàtica, i quatre elements poden resultar massa per a distribuir. Per algun motiu que no sé explicar, a les persones ens agrada el nombre 3. En fotografia sol funcionar l'agrupació de tres elements com centre d'interès.

4-Regla dels terços

La Regla dels Terços és una de les regles més bàsiques de composició fotogràfica. Qui més i qui menys l'ha escoltat esmentar alguna vegada, encara que és possible que no tinguis clar del tot el que significa. La regla dels terços consisteix a dividir la imatge en tres terços imaginaris horitzontals i verticals. Els quatre punts d'intersecció d'aquestes línies fixen els punts adequats per a situar el punt o punts d'interès de la foto, allunyant aquest del centre de la fotografia. Aquests quatre punts d'intersecció es denominen punts forts. En cas d'existir un únic punt d'interès, és preferible situar-lo en un dels quatre punts d'intersecció en lloc d'en el centre de la imatge. En cas d'existir dos, buscarem dos d'aquests punts, si pot ser diagonals. Aquesta regla no té aplicació en tots els casos però si és bastant efectiva.

5-Regla del moviment

És una regla basica a aplicar en la composició de la fotografia, tenint aplicació en aquelles fotos dotades de moviment. Un mal enquadrament pot desmerèixer una fotografia en moviment dificil d'aconseguir. La regla del moviment és molt senzilla, i mai hem de perdre-la de vista. Per a aquelles fotos que desitgin transmetre moviment d'objectes, els elements en moviment han de "entrar" en la fotografia, és a dir, han d'estar a un dels costats de la fotografia, deixant major espai en la direcció del moviment. En el següent exemple, podem veure com el Toni Elias traça una curva i podem intuir quina serà la traçada i direcció que adoptarà.

6-llei de la mirada

Aquesta llei és identica en composicó a la del moviment. Deixarem la persona, animal etc a un costat i deixarem més espai lliure per potenciar el recurregut de la seva mirada i així fer-la més intensa.

7-Línies convergents

Un dels principals elements compositius amb el qual comptes a l'hora de fer una foto són les línies. Un tipus concret de línies són el que es denominen línies convergents. Quan estem fent fotografia de paisatges, un dels elements que més utilitzem a l'hora de compondre la nostra foto, moltes vegades sense adonar-nos, són les línies convergents. I és que les línies són un dels elements visuals més forts dels quals disposem en la naturalesa per a ajudar-nos a donar més interès a la nostra foto. I si a més contem amb diverses línies que conduïxen al mateix punt, disposarem d'una eina infalible per a conduir l'atenció de l'espectador.
Perquè entenguis el concepte de línies convergents utilitzaré un exemple en un passadis del metro. Comprovaràs com les dues linies de fluorescents i les parets tendeixen a ajuntar-se segons s'allunyen en l'horitzó, fins a perdre's en l'infinit, on s'uneixen en un punt. Realment sabem que les llums i les parets transcorren paral·leles, però l'efecte òptic que es produïx és que les línies convergeixen en un punt.

L'ús de diferents objectius en fotografia pot fer variar completament l'impacte de les línies convergents en una foto. Per experiència, l'ús de focals curtes sol ser especialment útil a l'hora d'utilitzar el recurs de la convergència de les línies. Aquest efecte és especialment notable quan ens situem entre les dues línies. El motiu és degut al fet que la percepció de la distància existent entre les línies en el punt de partida és major del que realment és quan vam utilitzar un gran angular. A l'exagerar la distància entre les línies crea un major impacte en la fotografia.

Moltes vegades el que voldràs és afegir interès a l'instant on s'uneixen les línies. Com l'ull es va a dirigir a la convergència, és un bon recurs per a situar aquí l'element central de la fotografia. Pot ser un tren que s'acosta, o una persona que es troba en un camí, ... Les línies conduiran la mirada a aquest punt inevitablement. Si a més situas el punt aplicant la regla dels terços, tens captat el centre d'atenció amb un efecte magnètic que farà que no puguis retirar la mirada d'aquest objecte.